Comunicat del BEA arran de la no Insubmissió del Claustre de la UV
La proposta del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), recolzada per altres associacions adherides, ha sigut tombada per 70 vots en contra, 33 en blanc i 38 vots a favor.
Ahir es va celebrar el Claustre de la UV, on el BEA presentava la proposta d’Insubmissió per la Pública inclosa al punt 6é sobre el posicionament del Claustre davant el RD del Govern central i el posterior desenvolupament de la Generalitat Valenciana.
Primerament, als punts anteriors, es va aprovar l’informe del Rector i l’informe de Gestió 2011, als quals vam votar en contra ja que entenem que no s’ha plantat cara a dos grans problemàtiques que tots els candidats a Rector portaven als seus programes a les eleccions passades: el deute històric de la Generalitat Valenciana i la situació dels professors associats.
Abans de passar al següent punt, es va parar el Claustre per concentrar-se a les portes de la Facultat de Filosofia en defensa de la Universitat Pública. Tot seguit, la concentració d’estudiants convocada en recolzament a la feina dels representants estudiantils va decidir, per la seua voluntat, irrompre al Claustre i llegir les exigències dels i les estudiants. Des del Bloc d’Estudiants Agermanats, volem agraïr el suport que s’escoltava des de dins de l’Aula Magna i que ens encoratja a continuar lluitant per la Universitat Pública.
A continuació, es va votar el Pla Operatiu de 2013 on el Vicerector d’Economia digué públicament que no sabia si acabaríem l’any amb un dèficit de 8 milions d’euros o amb un benefici de 15 milions, dependent de múltiples variables que va explicar. A més, va marcar el principal objectiu econòmic per a l’any que ve: congelar totes aquelles despeses que puguen ser controlades per la Universitat. Davant açò, i la incertesa sobre el desenvolupament del programa de beques que va anunciar el Gerent al Consell de Govern de dilluns, el BEA decidírem abstindre’ns.
Finalment, vam passar al punt 6é: Posicionament del Claustre al voltant de les mesures que es deriven de la normativa
estatal i autonòmica que afecten al sistema universitari públic. Dins d’aquest estava inclòs la nostra proposta.
Cal dir, que des de l’equip rectoral va haver un moviment, d’última hora, cap al qual volem manifestar el nostre descontent i és que es va promoure l’escriptura d’un manifest de consens a corre-cuïta. Pensem que aquesta maniobra es va realitzar per tal de restar forces a la nostra proposta i fer del que anava a ser un debat obert, un debat encarrilat.
Tot i que ens mostrem favorables (i de fet, vam votar a favor) de mostrar mitjançant manifests i comunicats el rebuig al DR 14/2012; com ja venim manifestant els últims dies, i com vam fer en reiterades intervencions durant el Claustre, pensem que cal donar un pas més i que ja està bé de bones paraules, el que calen són fets. Per això, encara que se’ns va oferir la possibilitat de retirar la nostra proposta d’Insubmissió i es va incloure un punt demanant la congelació de les taxes al manifest de consens, vam decidir tirar endavant la nostra iniciativa i no faltar als nostres principis.
Dit açò, es va exposar el document, realitzat per un grup de treball de membres del Consell de Govern, i que podreu consultar pròximament (ja que l’enllaç on estava penjat no està funcional). I a continuació, Joan Colomer, claustral per la Facultat de Dret, eixí a la tribuna per llegir i explicar la nostra proposta. Podeu veure-ho clicant a l’enllaç. Tot seguit, va haver diverses intervencions de la resta d’associacions d’estudiants, com A contracorrent i AVEF, encaminades en el mateix sentit; i altres del PDI i PAS, que cridaven a la prudència i la no insubmissió. No obstant, novament vam trobar traves per defendre la nostra postura i la Mesa del Claustre ens va denegar el dret de rèplica, el que va poder condicionar la votació d’alguns dels claustrals.
Després, es va realitzar la votació de les dues propostes (la del manifest consensuat i la de la Insubmissió), que va resultar en l’aprovació per majoria del manifest de consens i en la no aprovació d’insubmissió davant la pujada de taxes. Cal dir que, tot i que els mitjans de comunicació no se’n fan ressó, la votació de la proposta d’Insubmissió ha generat una gran divisió al si del Claustre amb: 38 vots a favor, 33 abstencions i 70 en contra; el que suposa una majoria no contrària a la insubmissió.
No obstant, aquests resultats no serveixen ni de maquillatge per a la campanya, ni formen part del nostre objectiu principal, que no era altre que aconseguir la insubmissió real de la UV front la pujada de taxes.
Per últim, al torn de precs i preguntes, vam realitzar diverses intervencions dirigides al Rector per tal de conéixer possibles sol·lucions ara que havien tombat la proposta d’insubmissió, per conéixer perquè no obri la Biblioteca de Tarongers 24h i perquè la Facultat de FCAFE encara està esperant tindre una piscina a les seues instal·lacions. Tanmateix, el Sr. Esteban Morcillo (diguem senyor per mostrar més respecte del que ens va mostrar ell) no va voler respondre les nostres preguntes i al seu torn de paraula tan sols va dir unes paraules menyspreables, després de tot el que havia ocorregut, com “Es conclou la sessió”.
Davant d’aquests esdeveniments, des del Bloc d’Estudiants Agermanats, volem manifestar que:
- Rebutjem i no en sentim partíceps de la decisió covarda de la majoria simple del Claustre de no declarar-se insubmís davant el Decret, única possibilitat de fer front a la seua aplicació.
- Entenem que el Rector ha de dimitir davant la falta de valentia i compromís que ha mostrat en la defensa de la Universitat Pública i dels interessos dels i les estudiants de la Universitat de València. Així mateix, demanem la dimissió del Ministre i la Consellera d’Educació, grans artífexs de la situació en la que ens trobem.
- Anunciem el nostre propòsit de treballar i buscar mesures alternatives per tal d’aconseguir, com a mínim, la congelació REAL de les taxes.
- Realitzarem un gran esforç perquè la proposta d’ampliació de les beques atorgades per la Universitat arribe a la majoria d’estudiants possible i en especial aquells que tinguen majors dificultats econòmiques.
Des de les escoles, els instituts i la Universitat, continuarem lluitant per una Educació Pública, de qualitat i universal!
Bloc d’Estudiants Agermanats.
Posted on maig 25, 2012, in Manifestos, Notícies. Bookmark the permalink. 5 comentaris.
Hola a tots,
quan era obligatori anar a la mili, aquells que no volien anar demanaven al govern que no fóra obligatori el servei militar. Però no es quedaven amb això. Com que continuava sent obligatori, es feien insubmisos i s’exposaven a anar a la presó per defensar els seus principis.
Vosaltres, en canvi, reclameu la valentia del rector per fer cas omís a un RD-Llei que jo també considere obscé però es quedeu només amb això. Per què la valentia ha de ser només del rector? Per què vosaltres es quedeu només amb reclamar la insubmissió del rector? I la vostra?
Per què no sou valents (tal i com li demaneu al rector) i es feu insubmisos i deixeu de pagar les taxes? Teniu por a les conseqüències? Els insubmisos al servei militar no van tenir por d’anar a la presó i gràcies a ells ara ja no és obligatori anar a la mili.
Qui ha de ser valent? Només els altres? La vostra samarreta molt xula, de veritat, però heu d’estar a l’alçada.
Per desgràcia no podem elegir quina part de la matrícula pagar i quina deixar de pagar, ja que a la matriculació no s’elegeix quant hem d’aportar si no que es fa un recompte informatitzat automàtic. Tot i això, respondrem amb les vies que considerem adients i efectives al tema de la matriculació. Gràcies pel comentari!
Bones, la veritat crec que és de ser un valent o valenta llançar eixes preguntes darrere d’un pseudònim, sí.
Et vaig a tornar la pregunta, que aconseguirírem declarant la nostra insubmissió? Sí, podria no pagar les meues taxes l’any que ve i acudir d’oient a les classes cada 3 mesos, i durant el mes d’exàmens estar-me a casa ja que no podria realitzar-los per no estar matricular. Creus que declarant-nos insubmisos aconseguiríem que els nostres companys i companyes no pagaren de 1500 a 2000€ de matrícula? Perquè si és així jo el primer que deixa de pagar les taxes.
De valents és lluitar per la Universitat pública com hem fet, igual que la resta de companys d’altres associacions, durant les últimes setmanes. Valentia és passar de 7 a 8h dedicant el teu temps a defendre els drets de la resta d’universitaris en lloc d’estar a casa estudiant a menys de 72h dels exàmens. Valentia és estar a les portes del Claustre recolzant els teus representants i esperant que aconseguisquen portar endavant les seues propostes.
La nostra insubmissió no seria útil ni profitosa per a la resta d’estudiants, o realment creus que la majoria continuarien els nostres passos i deixarien de pagar? Si és així, desperta perquè vivim a una altra realitat.
Em sembla que et quedes només amb el que t’interessa per crear confrontació, en quant dius que “només es quedeu amb això”, perquè si continues llegint ja hem dit que continuarem buscant altres fòrmules per tal d’aconseguir el nostre pròposit; ara bé, boles màgiques, de moment, tampoc en tenim.
Home, si tot el meu delit és escriure anònimament és que pocs arguments tens. Gràcies, en canvi, a Joan pel teu to. Jo sóc membre del PDI i no crec que tinga massa importància on done classes sinó el que tinc a dir. També afegisc que sempre he estat simpatitzant del BEA, encara que mai m’he afiliat.
Jo crec que la insubmissió de polítics estudiantils sí que tindria una repercussió mediàtica (almenys s’hauríeu d’encarregar que així fóra i si no sou capaços, deixeu-s’ho) i també seria tasca vostra implicar en eixa insubmissió al màxim d’estudiants possible. Si teniu el suport dels vostres companys la lluita està guanyada i si no teniu el suport intenteu que no es note massa.
Almenys així donaria la sensació que sou vosaltres qui realment lidereu eixe moviment i no quedaríeu (amb perdó) com uns fills de papà. Liderar jo crec que no és anar al claustre a presentar una proposta que sabíeu que no anava a prosperar, ja que us van votar menys dels que van signar i si miraculosament tot el claustre es ratllava, el mèrit i el lideratge no l’hauríeu tingut vosaltres sinó el propi claustre. També sembla una pataleta infantil demanar la dimissió del rector per no fer-vos costat. La dimissió hauria de ser l’últim recurs, ja que així li donaríeu un valor simbòlic. Si cada dos per tres ho feu (i ara per descomptat que no té sentit) al final ningú s’ho prendrà seriosament.
Sincerament crec que sou els polítics estudiantils més seriosos que hi ha (la resta, excepte algun detall puntual, és penós). Però, a pesar d’això, esteu encara lluny de ser útils als vostres companys.
Reblogged this on Assemblea de professorat associat UV.